Els gèneres literaris segons V (1995:24) són "un paquet d'instruccions
que el lector (també l'autor) ha interioritzat i que ho aprofita sempre
per a les seues lectures, com guia en la formulació d'hipòtesis de
significat". Això és, que qualsevol gènere literari té unes
característiques que comuniquen al lector de com ha de comprendre el
text, és a dir trobem que els gèneres són identificats pels aprenents,
ja que són capaços de lligar-los amb lectures anteriors o amb
referències culturals que posseeixen en el seu intertext lector
Per altra banda pel que fa, als tipus de gèneres més importants hem de destacar la narrativa, que en l'obra de Del Amo (2003), es defineix com un gènere que engloba tots aquells textos que presenten coherentment una successió d'esdeveniments, embastats gràcies a una dinàmica temporal. Junt amb aquest gènere es presenta també la poesia, escrita en vers, és independentment de l'expressió de realitats subjectives (lírica) o objectives (èpica), que té els elements de la veu lírica, la mètrica, etc. El gènere teatral o dramàtic, que és un altre gènere d'importància, que engloba els textos escrits per ser representants de forma oral, en aquest intervenen altres elements com ara els actors, el director o els decorats. Finalment alguns autors consideren també el gènere assagístic dins d'aquest grup, caracteritzat per estar escrit en prosa i tractar de forma subjectiva temes d'interés humà.
Per altra part, segons Del Amo (2003), una de les raons per la que els gèneres tenen una important projecció didàctica és que el xiquet o xiqueta al reconéixer els indicadors de cada gènere en un text serà capaç de formular diversos tipus d'expectatives, proposar una hipòtesi semàntica global sobre el supòsit contingut del text i el més important elegirà els sabers adequats per a la seua recepció. A més a més, els objectius cognitius que caldria assolir segons Bertochi 1995:32, mitjançant la lectura de textos literaris van relacionats amb el desenvolupament d’un determinat nombre de capacitats cognitives, entre les quals destaca: "les de previsió, de formulació d'inferències, de comparació, d'estructuració espai-temporal, de generalització, de valoració".
Per altra banda en Ramos (2006), es proposa introduir progressivament tallers literaris o altres formes d'escriptura amb finalitats estètiques com l'estratègia privilegiada de fomentar l'educació literària.
Ara bé, pel que fa a l'aportació didàctica de la poesia, en concret en Del Amo (2003) es fa una comparació d'aquest gènere amb el joc "la poesia és un llenguatge que juga amb si mateix i al xiquet li agrada divertir-se amb les paraules. El joc, per consegüent, adquireix un paper fonamental en ambdós." (Jean, 1996:77). És per això, que mitjançant aquest gènere es creen condicions favorables per aconseguir un aprenentatge significatiu perquè el joc lingüístic exerceix un important paper en el desenrotllament cognitiu i social de l'alumne, facilita el seu aprenentatge, estimula la seua creativitat. A més a més, contribueix també a la formació de l'intertext lector perquè per exemple en els poemaris d'autor es fan referències a tradicions pròpies o d'altres cultures. En definitiva, segons Desclot (2003:7) "la poesia infantil ens pot servir des de l’educació de la memòria o l’educació de l’oïda musical fins a l’estimulació de les facultats menys racionals (la imaginació, l’absurd, el gratuït), passant per l’educació del sentit de l’humor o la familiarització amb els múltiples recursos expressius de la llengua".
Actualment, pense que en el currículum escolar es dóna més importància al gènere narratiu que els altres gèneres com per exemple la poesia, i és important que es tracten tots els gèneres per igual, perquè com s'ha explicat abans una programació basada en els gèneres es dóna l'oportunitat de fomentar la competència literària dels xiquets i xiquetes.
Per altra banda pel que fa, als tipus de gèneres més importants hem de destacar la narrativa, que en l'obra de Del Amo (2003), es defineix com un gènere que engloba tots aquells textos que presenten coherentment una successió d'esdeveniments, embastats gràcies a una dinàmica temporal. Junt amb aquest gènere es presenta també la poesia, escrita en vers, és independentment de l'expressió de realitats subjectives (lírica) o objectives (èpica), que té els elements de la veu lírica, la mètrica, etc. El gènere teatral o dramàtic, que és un altre gènere d'importància, que engloba els textos escrits per ser representants de forma oral, en aquest intervenen altres elements com ara els actors, el director o els decorats. Finalment alguns autors consideren també el gènere assagístic dins d'aquest grup, caracteritzat per estar escrit en prosa i tractar de forma subjectiva temes d'interés humà.
Per altra part, segons Del Amo (2003), una de les raons per la que els gèneres tenen una important projecció didàctica és que el xiquet o xiqueta al reconéixer els indicadors de cada gènere en un text serà capaç de formular diversos tipus d'expectatives, proposar una hipòtesi semàntica global sobre el supòsit contingut del text i el més important elegirà els sabers adequats per a la seua recepció. A més a més, els objectius cognitius que caldria assolir segons Bertochi 1995:32, mitjançant la lectura de textos literaris van relacionats amb el desenvolupament d’un determinat nombre de capacitats cognitives, entre les quals destaca: "les de previsió, de formulació d'inferències, de comparació, d'estructuració espai-temporal, de generalització, de valoració".
Per altra banda en Ramos (2006), es proposa introduir progressivament tallers literaris o altres formes d'escriptura amb finalitats estètiques com l'estratègia privilegiada de fomentar l'educació literària.
Ara bé, pel que fa a l'aportació didàctica de la poesia, en concret en Del Amo (2003) es fa una comparació d'aquest gènere amb el joc "la poesia és un llenguatge que juga amb si mateix i al xiquet li agrada divertir-se amb les paraules. El joc, per consegüent, adquireix un paper fonamental en ambdós." (Jean, 1996:77). És per això, que mitjançant aquest gènere es creen condicions favorables per aconseguir un aprenentatge significatiu perquè el joc lingüístic exerceix un important paper en el desenrotllament cognitiu i social de l'alumne, facilita el seu aprenentatge, estimula la seua creativitat. A més a més, contribueix també a la formació de l'intertext lector perquè per exemple en els poemaris d'autor es fan referències a tradicions pròpies o d'altres cultures. En definitiva, segons Desclot (2003:7) "la poesia infantil ens pot servir des de l’educació de la memòria o l’educació de l’oïda musical fins a l’estimulació de les facultats menys racionals (la imaginació, l’absurd, el gratuït), passant per l’educació del sentit de l’humor o la familiarització amb els múltiples recursos expressius de la llengua".
Actualment, pense que en el currículum escolar es dóna més importància al gènere narratiu que els altres gèneres com per exemple la poesia, i és important que es tracten tots els gèneres per igual, perquè com s'ha explicat abans una programació basada en els gèneres es dóna l'oportunitat de fomentar la competència literària dels xiquets i xiquetes.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario